Algunes consideracions a l´hora de contractar un projecte fotovoltaic

En aquest article que hem preparat t’expliquem els dotze punts imprescindibles que has de tenir en compte abans de plantejar-te posar plaques solars a la teulada de la teva empresa.

  1. És molt important contractar una empresa instal·ladora amb capacitat tècnica i experiència comprovable en la instal·lació i l’ús d’aquests equips. El mercat ha crescut molt, i a causa de la manca de professionals en el sector hi pot haver empreses que no compten amb professionals suficientment experimentats i capacitats.
  1. En inversions com aquestes que tenen una vida útil de, com a mínim, 25 anys, el fet d’invertir en material homologat i de qualitat ens assegura que la instal·lació tingui un millor rendiment i una major durabilitat.
  1. Detallar els hàbits de consums i traslladar tota la informació necessària a l’empresa instal·ladora és imprescindible per evitar errors en el dimensionament i en el disseny de la instal·lació. Si la vostra empresa instal·ladora no us demana aquesta informació desconfieu de la idoneïtat de la proposta.
  1. Tenir clares les garanties dels diferents components de la instal·lació és un paràmetre molt rellevant a l’hora d’escollir la millor proposta. Per prendre una decisió encertada en un projecte fotovoltaic és necessari saber quines són les garanties de rendiment i producció dels panells fotovoltaics, la garantia de l’estructura o la de l’inversor.
  1. Quan us ofereixin el servei de manteniment de la instal·lació és important concretar  amb quina freqüència es realitza aquest manteniment, i si inclou visita física o neteja de panells, a més de les condicions que el proveïdor ofereixi del manteniment correctiu.
  1. Cal que us assegureu que el càlcul que faci l’empresa proveïdora a la proposta tècnica de la producció d’energia de la instal·lació, sigui correcte i no s’hagi fet per sobre la capacitat real de la instal·lació. De no ser així, el càlcul de l’estalvi generat i la rendibilitat de la inversió pressupostats no es compliran.
  1. Un punt important a l’hora d’analitzar una proposta tècnica és el càlcul de la rendibilitat de la instal·lació i del flux de caixa durant la vida útil de la mateixa. Algunes propostes indiquen uns increments anuals dels preus de l’energia o de la compensació dels excedents allunyats de la realitat, comportant que els números de retorn de la inversió presentats no siguin assolibles.
  1. Un altre error comúés que la proposta tècnica afirmi que  s’autoconsumirà el 100% de l’energia generada per la instal·lació. Això, en realitat, no és possible perquè sempre hi ha moments del dia o dies sencers, per exemple durant les vacances, caps de setmana o festius, en que no es consumeix l’energia generada per la instal·lació.
  1. També cal parar especial atenció a que la informació sobre les possibles ajudes o subvencions a les quals l’empresa es pugui acollir a l’hora de fer la seva instal·lació d’autoconsum sigui la correcta, per evitar perdre aquestes oportunitats.
  1. Hi ha algunes empreses instal·ladores que presenten uns pressupostos molt competitius, però en la lletra petita indiquen que l’import final queda supeditat a revisió mitjançant una visita tècnica, on tot pot canviar normalment a l’alça. En moltes ocasions es demana signar la conformitat dels pressupost per realitzar aquesta visita tècnica, el que fa que l’empresa client ja quedi lligada amb la instal·ladora d’acord amb aquest contracte signat, amb el risc que el pressupost final s’incrementi en escreix  respecte el presentat inicialment.
  1. Molta atenció amb aquelles empreses que subcontracten les tasques d’instal·lació a persones treballadores autònomes amb formació bàsica que treballen a preu de m2 instal·lat amb panells adquirits a grans magatzems de material elèctric, sense garanties contrastades.
  1. Reduir despeses de la instal·lació o no incorporar en el pressupost conceptes tan importants i imprescindibles en qualsevol instal·lació correctament plantejada com puguin ser l’estudi estructural de la coberta o les línies de vida necessàries per al muntatge i manteniment de la instal·lació, és també una mala pràctica sobre la que s’ha d’estar molt atents.

Per tot això, és molt important escollir una empresa instal·ladora amb capacitat tècnica i experiència contrastable. La demanda d’instal·lacions ha crescut molt els darrers mesos i han aparegut moltes noves empreses instal·ladores que no disposen de l’experiència tècnica necessària.

Escollir proveïdor per un projecte fotovoltaic i comparar diferents propostes és complexa i gens fàcil. Per això és important comptar amb l’assessorament i acompanyament d’una persona experta i coneixedora del mercat que pugui donar resposta a tots els vostres dubtes. Des de la Cecot, com a organització empresarial que som, posem a disposició de les empreses associades aquest servei d’assessorament i acompanyament mitjançant l’equip d’experts de la nostra Oficina per la Transició Energètica.

Abans de fer una instal·lació en plaques fotovoltaiques, consulteu-nos i assegureu la vostra inversió!

Si vols reduir la despesa elèctrica produint la teva pròpia energia, assessora’t abans de prendre cap decisió, trucant al telèfon d’atenció 93736 60 00, enviant un correu electrònic a renovables@cecot.org o enviant-nos aquest formulari.

Comparteix!

Sector empresarial i transició energètica

La Cecot trasllada a la ministra Ribera algunes de les preocupacions del teixit empresarial en relació a la implantació de les energies renovables a Catalunya.

  • La Cecot va traslladar a Ribera un document amb aspectes que preocupen el teixit empresarial en relació a la transició energètica com ara els costos energètics, la pèrdua de competència del sector elèctric per la desaparició de petites comercialitzadores, els ajuts a la inversió en renovables o la necessitat de definir ajuts a l’eficiència adaptats a la capacitat d’inversió de les pimes.    
  • Casas: “tenint en compte el futur increment de la demanda energètica tant per relocalització d’algunes indústries com per l’electrificació del sector empresarial, és necessari que els agents implicats en la transició energètica tinguem accés a la informació per desplegar projectes de generació locals com de gestió de xarxes intel·ligents per dur a terme comunitats locals d’energia”.

El director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot (OTEC), Josep Casas, va participar ahir al vespre de la sessió de treball organitzada pel Partit dels Socialistes de Catalunya, al seu casal Joan Reventós de Barcelona, centrada en la implantació de les energies renovables a Catalunya.

La sessió va comptar amb la participació de la vicepresidenta tercera del Govern i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera; la secretària de Transició Ecològica del PSC i diputada al Parlament de Catalunya, Sílvia Paneque; el primer secretari del PSC i cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, Salvador Illa i representants d’entitats, associacions, patronals, col·legis professionals, cambres de comerç i empreses del sector de l’energia i la sostenibilitat.

Durant la sessió de treball, Casas va tenir l’oportunitat de traslladar a la Ministra Ribera, i al seu equip, algunes de les preocupacions de la patronal Cecot en relació a la implantació de les energies renovables en el sector empresarial de Catalunya.

El document lliurat contempla, concretament, nou aspectes que la Cecot considera necessari que els executius tinguin en compte en les polítiques de transició energètica, des del punt de vista de l’impacte que aquestes situacions i mesures tenen sobre la competitivitat del teixit empresarial pime i els sectors industrials.

D’entrada, la Cecot planteja la necessitat d’una estratègia d’estat per evitar perdre massa empresarial com a conseqüència dels increments de preus en els mercats energètics mentre avancem cap a la descarbonització de la nostra economia.

Els costos energètics, electricitat, gas, carburants, comencen a ser inassolibles per moltes empreses i comporten un risc real de tancaments per no poder fer front les factures energètiques. A més, s’ha de valorar el fenomen de la retenció de les inversions industrials privades, tant locals com estrangeres que aturen el desenvolupament de nova activitat econòmica.

Un altre aspecte traslladat a la sessió de treball és fet que en els darreres mesos, més de 50 comercialitzadores d’electricitat i gas han fet fallida i a la Cecot preocupa que tornem a un mercat d’oligopoli que no afavorirà un model energètic distribuït on el consumidor participi de forma activa, generant, auto consumint i formant part de comunitat energètiques. “Ens estem trobant amb una situació de pèrdua de competència en el sector elèctric per la desaparició de petites comercialitzadores que s’han vist afectades per l’increment dels preus de l’energia, l’encariment dels avals, impagaments de clients i l’IVA que els ha comportat greus problemes de tresoreria”, afirma Josep Casas.

En l’àmbit dels ajuts, la Cecot ha remarcat la necessitat que el Govern, un cop esgotats els primers fons Next Generation, continuï recolzant les empreses que estan disposades a invertir en renovables i que estableixi ajuts que incentivin a les empreses a invertir en autoconsum fotovoltaic, bateries acumuladores, mobilitat elèctrica, punts de recàrrega i eficiència energètica. 

L’entitat també demana que es continuï promovent mesures de fiscalitat facilitadores a les empreses d’aquestes inversions per reduir la petjada de carboni i ser més eficients i sostenibles. També en relació als ajuts, la Cecot ha demanat que es proposin ajudes a l’eficiència energètica adaptades a la capacitat d’inversió de les pimes ja que, sovint, aquestes empreses queden fora dels ajuts perquè les seves inversions no assoleixen la quantia d’inversió mínima fixada per l’administració.

D’altra banda, una demanda comuna a tots els sectors és la necessària transposició de la normativa europea en matèria de comunitats energètiques. “Més enllà que la transposició ajudi al desenvolupament de la figura de les comunitats locals d’energia, és molt important el paper clau en la flexibilització del mercat de l’energia que aquestes comunitats poden representar en un futur”, planteja el director de l’OTE de la Cecot qui ha afegit que “entre les propostes i reflexions de la Cecot, també hem fet referència a la problemàtica dels 150 milions de m2 de cobertes amb fibrociment a Catalunya que cal substituir abans del 2032 a l’hora que s’han d’assolir els objectius de descarbonització 2030-2050.

Es calcula que entre un 40 i un 50% de les cobertes de les naus en polígons industrials construïts entre els anys 70 i 80 tenen fibrociment i la seva substitució comporta unes inversions elevades”. En aquest sentit, per tal d’agilitar el procés de transició energètica, l’entitat reclama a l’administració el suport i ajuts necessaris per dur a terme els projectes de retirada de fibrociment.

Finalment, altres dels aspectes tractats per l’entitat en el document lliurat a l’equip de Ribera han estat la necessitat d’impulsar, modernitzar, actualitzar i adaptar els programes de formació professional per qualificar tècnics orientats al sector energètic/renovables, així com promoure l’emprenedoria  i la I+D+R en el sector de les renovables i la transició energètica, incrementant ajuts i recolzant el finançament mitjançant el desenvolupament de Plans Estatals específics.

Aval de la gestió de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot (OTE)

Entre el 2020 i el 2021 l’Oficina per la Transició Energètica ha assessorat més de tres-centes empreses en projectes d’autoconsum fotovoltaic, instal·lant 10MWp en les empreses assessorades. Això suposarà un estalvi de prop més de 26M d’euros a les empreses durant els propers vint-i-cinc anys de vida d’aquests projectes i un estalvi de 3.861 tones/any de CO2 al planeta.

Des del 2020 l’OTE de Cecot també ha assessorat 629 empreses catalanes en l’estalvi de costos energètics assolint la xifra de 550.000€ d’estalvi aconseguit, el que suposa una mitjana d’estalvi total per les empreses del 22% dels seus costos energètics.

L’altra via de treballa de l’OTE de la Cecot passa per l’impuls i desenvolupament de projectes col·lectius de transformació energètica que actualment implica el desplegament de projectes de transició als polígons industrials del Vallès, la zona més industrialitzada de Catalunya i la col·laboració amb 24 ajuntaments del territori.

Document de reflexions i preocupacions empresarials en la transició energètica a Catalunya

Fotografia presa durant la sessió de treball impulsada pel PSC sobre energies renovables

RECULL DE PREMSA

La Cecot trasllada a Teresa Ribera i Salvador Illa les preocupacions per la implantació de les energies renovables
Divendres, 4 de febrer de 2022 – terrassadigital.cat

Cecot avisa que els costos energètics son inassolibles per moltes empreses
Divendres, 4 de febrer de 2022 – monterrassa.cat

Comparteix!

Renovables, l’assignatura pendent

30/01/2022

L’objectiu de que el 2030 la meitat de l’electricitat consumida sigui renovable no s’assolirà mai amb el ritme actual d’implantació de parcs eòlics o solars. La Generalitat ha impulsat una llei que intenta acontentar tothom.

Reportatge CCMA | TV3. Programa 30 minuts.

La crisi climàtica apareix poc a poc a les agendes polítiques i socials d’arreu. A Catalunya, més de dues de cada tres tones de CO2 emeses provenen del sector energètic.

Per tant, qualsevol objectiu de compliment de l’acord de París ha d’enfocar com a element fonamental l’energia. En aquest context Catalunya va ser una regió pionera a tot Europa en aprovar una Llei de Canvi Climàtic que ha estat desnaturalitzada en ser declarada inconstitucional.

Catalunya té capacitat per arribar als objectius però necessita un marc jurídic que faciliti la generació d’electricitat distribuïda i l’autoconsum per assolir-los. La centralització de la generació en punts allunyats de la nostra geografia incrementaran encara més les ineficiències actuals i suposarà sobre costos afegits.

Hem elaborat aquest document amb accions i propostes concretes pensades perquè Catalunya lideri la revolució energètica que demanda la Unió Europea en base a fer competitius els recursos distribuïts i en l’establiment d’un preu de l’energia competitiu.

Comparteix!

Millorar la regulació d’energies renovables en edificis

El Decret LLei 28/2021, de 21 de desembre té per objecte modificar el Codi civil de Catalunya pel que fa als aspectes relatius a l’execució d’obres per a la millora de l’eficiència energètica o hídrica i la instal·lació de sistemes d’energies renovables en els edificis subjectes al règim de propietat horitzontal.

La reforma abasta cinc articles: l’article 553-25 (règim general d’adopció d’acords), l’article 553-26 (adopció d’acords per unanimitat i per majories qualificades), l’article 553-30 (vinculació dels acords), l’article 553-43 (elements comuns d’ús exclusiu) i l’article 553-44 (conservació i manteniment dels elements comuns.

L’aspecte més destacable és la reforma de l’article 553-25.2, que preveu la majoria simple dels propietaris que representin la majoria de quotes de participació per a aprovar els acords relatius a l’eficiència energètica dels edificis. Més concretament, es modifica la lletra b) i s’hi afegeixen quatre apartats nous amb les lletres d), e).

Accedeix al DECRET LLEI 28/2021, de 21 de desembre, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, per tal d’incorporar la regulació de les instal·lacions per a la millora de l’eficiència energètica o hídrica i dels sistemes d’energies renovables en els edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal, i de modificació del Decret llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social de la COVID-19, en l’àmbit de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret civil català.

Comparteix!

La Cecot promou la implantació de les comunitats energètiques

Les comunitats energètiques permeten que diferents actors locals participin activament de la transició energètica de forma conjunta, ja sigui produint energia, compartint-la, o establint mecanismes de gestió i estalvi energètic. L’objectiu és generar beneficis socials i ambientals fomentant el desenvolupament de projectes d’energia solar a nivell local.

Ahir es va presentar un protocol d’intencions que vol establir i enfortir línies de col·laboració publicoprivada per impulsar les comunitats energètiques a la ciutat que impulsin un model energètic més sostenible i democràtic.

En la presentació del document, celebrada a la sala d’actes de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), s’han establert les bases per a la creació d’un marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Terrassa, el teixit empresarial local i les entitats signatàries, per intercanviar informacions i experiències que ajudin a la creació de comunitats energètiques.

Les entitats i organismes signants es comprometen a concretar i desenvolupar tot un seguit d’accions de forma col·laborativa en els següents àmbits:

  • Impulsar les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia a Terrassa i col·laborar en la recerca de subvencions.
  • Col·laborar en la realització dels estudis de viabilitat, en la preparació dels projectes i treballs per definir la naturalesa jurídica de les comunitats.
  • Impulsar i participar en projectes de generació i autoconsum col·lectiu d’energia renovable,  d’emmagatzematge i de promoció de la mobilitat sostenible i elèctrica.
  • Treballar amb les administracions per reduir els tràmits per legalitzar les instal·lacions.
  • Impulsar el procés de transició energètica en el municipi i treballar per desenvolupar eines de comunicació cap a la ciutadania
  • Posar en marxa instruments de finançament participatiu pels projectes d’energies renovables.
  • Promoure la formació professional específica per qualificar els tècnics que necessitarà aquest sector.
  • Promoure la generació de talent i l’emprenedoria en àmbit energètic, i la digitalització, que ha de permetre millorar les eines de gestió, control i governança.
  • Impulsar les sinergies amb les empreses i les start-ups emergents de l’entorn industrial català, aprofitant les iniciatives d’agrupacions d’empresàries i empresaris, i cambres de comerç.
  • Analitzar solucions considerant criteris d’ecodisseny, petjada de CO₂ i d’impacte a llarg termini.
  • Introduir la perspectiva de gènere en els òrgans de governança, comitès tècnics i comissions.
  • Realitzar estudis sobre la xarxa de distribució i les possibles necessitats de millora per esdevenir una xarxa intel·ligent.

Entitats participants: A la presentació hi han assistit una representació de les institucions signants: Ajuntament de Terrassa; Institut Català d’Energia; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Patronal catalana Cecot; Cambra  de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa; MútuaTerrassa; Consorci Sanitari de Terrassa; Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa; i les organitzacions sindicals,  Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT).

Accedeix a la informació elaborada pel departament de Comunicació Institucional de la Cecot.

@Fotografia: Ajuntament de Terrassa

Comparteix!

Publicats els ajuts en Autoconsum i emmagatzematge

450 milions per tot l’estat espanyol en subvencions per a empreses que inverteixin en instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum i sistemes d’emmagatzematge.

Us informem que s’han publicat les subvencions per l’autoconsum i l’emmagatzematge de fonts d’energia renovables. (RD 477/2021).

En total, les diferents línies d’ajuts a Catalunya seran de 77.724.048 M€ per l’autoconsum 20.979.722 M€ per l’emmagatzematge.

Aquests ajusts suposen una subvenció d’entre un 15% per a una gran empresa i fins a un 35% de la inversió per a una petita empresa. També s’ha publicat un ajut addicional a l’eliminació de cobertes d’amiant i a la instal·lació de marquesines  fotovoltaiques, aprofitant la inversió en un projecte d’autoconsum fotovoltaic.

Les sol·licituds seran ateses per ordre de presentació fins a la fi dels fons. 

Si vols que t’assessorem i que t’ajudem en la sol·licitud de la subvenció, només ens has de fer arribar la teva petició (les sol·licituds s’atendran per ordre d’arribada). 

Accedeix a la RESOLUCIÓ ACC/3662/2021, d’1 de desembre, per la qual es fa pública la convocatòria de l’any 2021 per a la concessió d’ajuts del Programa per a actuacions per a l’execució de diversos programes d’incentius lligats a l’autoconsum i a l’emmagatzematge, amb fonts d’energia renovable, i a la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (ref. BDNS 599248).

Comparteix!

El Parlament valida el decret pel desplegament d’energies renovables

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda l’1 de desembre de 2021, valida el Decret llei 24/2021, del 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.

Aquesta norma té com a objecte:

  • Modificar el Decret llei 16/2009, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, amb la finalitat d’introduir mesures que millorin l’acceptació social dels projectes d’energies renovables, compatibilitzar l’activitat agrària amb la de producció d’energies renovables i vetllar per la conservació de la biodiversitat, l’ordenació territorial i el desenvolupament sostenible del medi rural.
  • Modificar la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, per preveure els objectius en matèria de generació renovable, distribuïda i participada en l’horitzó de l’any 2030, concretar la manera d’evitar l’ocupació innecessària del territori i incorporar a la planificació energètica la necessitat que es faci conjuntament amb la planificació territorial sectorial de les energies renovables.
  • Adoptar mesures de simplificació administrativa en matèria d’autoconsum d’energia elèctrica.
  • Crear la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables.
Comparteix!

Mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables

DECRET LLEI 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.

El nou text, que el Parlament haurà de convalidar en el termini d’un mes, incorpora mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables, per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum, tant en l’àmbit industrial com en l’àmbit dels edificis residencials plurifamiliars.

Aquest decret és la base “per a la creació d’una energia pública” i “la primera peça per accelerar la transició energètica a Catalunya” a partir d’un nou model energètic més net, sostenible, just i democràtic, que ha de facilitar el compliment de la Llei del Canvi Climàtic segons la qual el 2030 les energies renovables han de suposar un 50% de l’energia elèctrica consumida.  

En els propers mesos, el Govern desplegarà altres iniciatives que conformen el full de ruta presentat la setmana passada pel president Aragonès i la consellera Jordà, com la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les energies renovables, la Llei de transició energètica o la creació de l’energètica pública.  

La modificació del Decret llei inclou la incorporació de mesures i instruments per donar prioritat a instal·lacions d’energies renovables de dimensió petita i mitjana, i perquè tots els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica es desenvolupin amb l’acord del territori, de manera que se’n minimitzi l’impacte territorial i social.

Així, el nou Decret llei prioritza el tràmit per a les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència, i també s’exigirà als gestors de la xarxa de distribució que justifiquin la denegació de connexió a la xarxa de fins a 25 kV per a aquests projectes.  

El nou text també vol impulsar l’autoconsum a partir d’energies renovables. Per això, les instal·lacions d’autoconsum sense excedents no necessitaran autorització administrativa, i es podran instal·lar presentant només una declaració responsable. Igualment, es redueix a la càrrega documental que requereixen les distribuïdores i comercialitzadores elèctriques per garantir la compensació dels excedents d’instal·lacions d’autoconsum.

Necessites assessorament?

Com a associat o associada a la Cecot disposes d’assessorament personalitzat i gratuït en estalvi energètic i autoconsum fotovoltaic. Fes la teva consulta!

+ Informació: DECRET LLEI 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.

El Govern aprova la modificació del decret d’energies renovables per accelerar la transició energètica a Catalunya

Comparteix!

El sector industrial català manifesta el risc de desindustrialització i desinversió per la paràlisi en la transició energètica a Catalunya

  • La baixa generació renovable impacta directament en el preu de l’energia i llastra la competitivitat de les empreses catalanes.
  • Sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic o l’automoció, necessitaran fonts d’energia renovable en el futur immediat.

L’empresariat del sector industrial català mostra la seva preocupació davant la nul·la implantació d’energies renovables a Catalunya en una jornada organitzada per la Cecot  i OBERCat (l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya) per abordar l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial.

Davant la futura proposta de modificació del Decret Llei 16/2019 d’implantació d’energies renovables, Cecot i OBERCat han organitzat la jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’ a la seu de la Cecot a Terrassa. Durant la celebració de l’acte, l’empresariat català ha deixat palès que “la indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat de Catalunya impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català”.

Després d’una benvinguda a càrrec d’Antoni Abad, president de la Cecot, Víctor Cusí, representant d’Obercat i Lluïsa Melgares, regidora de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, l’acte ha iniciat un diàleg entre Joan Vila, president de la Comissió d’Energia a PIMEC, i Joan Mora Bosch, CEO fundador de Kriter Software, ha comptat amb la representació de les principals empreses del sector, sindicats, la Generalitat de Catalunya i entitats socials en les dues taules rodones que han reflexionat sobre les necessitats de consum i els riscos i oportunitats del teixit productiu català.

El sector industrial català ha manifestat dues conseqüències inevitables davant la paràlisi energètica: la desindustrialització de l’economia catalana en sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic, la metal·lúrgia o l’automoció, i la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors com són els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. Factors com “el preu i la competitivitat, així com la quantitat d’energia provinents de fonts renovables seran decisius pel benestar econòmic i social de Catalunya en els propers anys”.

El model energètic i les necessitats de consum

L’acte s’ha organitzat a través de dues taules rodones. Una primera, moderada pel periodista Antonio Cerrillo, per abordar el model de transició energètica i que ha comptat amb la participació de Marta Morera, directora de l’ICAEN, Manel Romero, delegat d’UNEFCAT, Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l’Energia, Montserrat Coberó, de la Xarxa d’Entitats Catalanes, Pep Puig, vicepresident d’EUROSOLAR, i Robert Navarro, CEO de RWE a Espanya.

Tots els ponents han coincidit en la necessitat d’apostar, com més aviat millor, per les energies renovables. Marta Morera ha destacat que “Catalunya ha de marcar quin model de renovables volem. Per aconseguir el 100% de producció amb renovables no n’hi prou amb les teulades, ja que només cobreixen el 30%. Necessitem instal·lacions més grans”. El delegat d’UNEFCAT, Manel Romero, ha recalcat que “El repte és majúscul, només amb l’autoconsum no farem la transició energètica. Publicar un nou Decret que posi més barreres implica allargar el fantasma de la moratòria”. Montserrat Coberó ha manifestat que “Si som capaços d’incentivar la innovació i la eficiència de proximitat podríem impulsar un nou teixit empresarial dedicat al manteniment i funcionament dels projectes de petita i mitjana escala”.

Pep Puig, impulsor del projecte Viure de l’Aire de Barcelona, ha volgut trencar amb el mite sobre el perill d’instal·lar parcs eòlics en espais naturals: “S’ha d’estudiar cada projecte cas a cas. O és que a Barcelona no tenim espais òptims com és el cas del Tibidabo?”. En contra de la desinformació sobre les renovables, Robert Navarro ha recordat que “és impossible voler tenir una generació 100% renovable sense abordar el territori”. Amb una mirada positiva, Joaquim Daura ha conclòs que les renovables són l’únic camí per assegurar la continuïtat del servei: “Ens hem de descarbonitzar cap al 2050. No ens podem adormir”.

El futur del teixit productiu català

La segona taula rodona, moderada pel periodista Xavier Grau, ha posat el centre de debat en les amenaces i oportunitats del teixit productiu català, amb Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de Cecot, Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO, Emilio Palomares, director de l’Institut Català d’Investigació Química, i Carles Riba, membre del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible.

Lluís Juncà i Cristina Torre han coincidit en la rellevància de no deixar ningú enrere. “Es requereix un canvi en la formació de talent perquè la gent treballadora pugui adaptar-se als canvis laborals que vindran”, ha dit el Director General d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya. Alhora, la Secretaria d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO ha manifestat que “els treballadors i treballadores han de ser una part essencial en la transformació energètica per tal d’evitar un conflicte social”.

Carles Riba i Josep Cases han posat l’accent en el futur empresarial. “Moltes empreses del nostre país tenen la possibilitat d’acabar descarrilant si no s’adapten al canvi”, ha dit Riba. Mentre que Cases afegia: “Les empreses, a curt termini, han d’assumir reptes fàcils com treballar en l’estalvi i l’eficiència o apostar per l’autoconsum fotovoltaic”.

Finalment, Emilio Palomares ha llançat una metàfora que engloba els resultats de l’acte: “Nosaltres cuidem la salut del planeta perquè aquest està malalt. I és precisament aquest missatge el que s’ha de fer mediàtic”.

Accés al vídeo de totes les intervencions a la Jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’.

Sobre l’OBERCat

L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya és una iniciativa de divulgació i coneixement impulsada per les principals organitzacions catalanes que treballen en l’àmbit de les energies renovables i la gestió energètica eficient.

Està format per APPA Renovables, Associació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica (APUEE), Cecot, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Clúster de l’Energia eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Eoliccat, Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), Pimec i UNEFCAT.

Informació elaborada pel departament de Comunicació de la Cecot.

DECRET LLEI 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.

NOTÍCIES RELACIONADES

Preocupació empresarial per la “paràlisi” de la Generalitat amb les energies renovables | Via Empresa

Comparteix!