Els destinataris d’aquesta línia, dotada amb 60 milions d’euros, són pimes amb seu social o operativa a Catalunya, preferentment de 10 a 250 treballadors, que promoguin inversions en projectes d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia fotovoltaica o renovable, de reciclatge o de tractament de residus, així com altres iniciatives respectuoses amb el medi ambient.
L’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot farà de nexe entre les empreses, l’ICF i la societat de garantia reciproca amb l’objectiu d’assessorar-les sobre les diferents solucions de finançament que tenen al seu abast per dur a terme projectes d’inversió d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia elèctrica fotovoltaica.
L’acord de col·laboració busca promoure i impulsar la transició energètica de les empreses d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits a l’agenda 2030 de les Nacions Unides. En aquest sentit, les tres entitats es comprometen a col·laborar per participar en la prestació de suport conjunt que millori les probabilitats d’èxit dels projectes d’inversió vinculats a la transició energètica.
En concret, l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, un projecte públic privat de referència per promoure i impulsar la transició energètica entre les empreses, oferirà a les pimes catalanes un servei d’assessorament integral, mentre que l’ICF i Avalis, proveiran dels productes financers més adequats en funció de les seves necessitats.
En aquest sentit, l’ICF i Avalis van posar en marxar la setmana passada la línia de finançament “ICF Avalis Verd” per finançar projectes d’inversió respectuosos amb el medi ambient, com ara els vinculats a l’eficiència energètica. Els préstecs oscil·len entre els 25.000 € i 500.000 € i compten amb un termini de 10 anys amb possibilitat d’un període de carència de fins a 2 anys.
Els destinataris d’aquesta línia, dotada amb 60 milions d’euros, són pimes amb seu social o operativa a Catalunya, preferentment de 10 a 250 treballadors, que promoguin inversions en projectes d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia fotovoltaica o renovable, de reciclatge o de tractament de residus, així com altres iniciatives respectuoses amb el medi ambient.
L’objecte de la present circular és l’establiment de la metodologia per al càlcul anual dels preus dels peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució d’electricitat.
Els consumidors de baixa tensió tindran un sol peatge amb tres períodes de consum: punta, pla i vall. Aquesta és una de les principals novetats de la nova metodologia per al càlcul dels peatges de transport i distribució d’electricitat, aprovada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Amb la publicació de la Circular 3/2020, de 15 de gener, en el Boletín Oficial del Estado (BOE) conclou la seva tramitació.
En concret, el document estableix la metodologia per a determinar el càlcul anual dels peatges de transport i distribució d’electricitat dels consumidors; els autoconsumidors per l’energia demandada de la xarxa i per l’energia autoconsumida en el cas d’instal·lacions pròximes; les instal·lacions de generació pels seus consums propis, i els intercanvis d’energia elèctrica que es realitzin amb destinació en països no membres de la Unió Europea.
En els darrers quatre anys, el servei d’assessorament energètic de la Cecot ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica, aconseguint prop d’un 8% d’estalvi mitjà anual en la factura d’electricitat de les empreses assessorades.
Casas: “amb la posada en marxa de l’Oficina per a la Transició Energètica pretenem anar una passa més enllà i potenciar l’eficiència energètica, les energies renovables i l’autoconsum elèctric entre les empreses del territori”.
El cost de l’energia és un factor clau per la competitivitat de les empreses i l’electricitat a Espanya continua sent de les més cares a Europa. Aquesta realitat, que la patronal Cecot ha denunciat en més d’una ocasió davant els diferents executius del Govern central i davant la mateixa Comissió Europea, va ser motiu de la posada en marxa d’un servei d’assessorament energètic que ajudés a les empreses associades a revisar i optimitzar el consum elèctric i ajudar-les a reduir la despesa de la factura elèctrica.
“A causa dels constants canvis del mercat elèctric s’ha fet essencial per les empreses revisar periòdicament els contractes de subministrament amb les comercialitzadores”, afirma Carles Vidal, assessor energètic de la Cecot, “i aquest és un dels serveis que prestem a l’àrea, les revisions dels contractes permeten saber, entre d’altres, si les empreses tenen les condicions més avantatjoses per al seu volum de consum o si la tarifa contractada s’ajusta a les necessitats productives de l’empresa”.
En els darrers quatre anys, l’àrea d’assessorament energètic ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica. D’aquests, el 38% es corresponen a empreses amb activitat al sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial. L’estalvi depèn de diferents variables per a cada empresa com ara el tipus d’activitat que realitza, el volum de consum elèctric o la tarifa, tanmateix l’àrea d’assessorament sí ha contribuït a un 7,7% d’estalvi mitjà anual en la factura d’electricitat de les empreses assessorades.
L’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, una passa més cap a l’eficiència energètica empresarial i el compromís Cecot per fer front a la situació d’emergència climàtica.
Atenent a la creixent importància i complexitat de l’àmbit energètic en el sector empresarial i amb l’objectiu d’ajudar a les empreses a fer front als reptes del canvi climàtic, l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot – OTEC, presta a les empreses tot l’acompanyament necessari per tirar endavant els seus projectes de transformació energètica, assessorant, cercant proveïdors especialitzats o informant dels tràmits administratius i bonificacions, així com en la cerca de finançament entre les diferents entitats amb qui la Cecot té acords. Des de la seva creació, el passat més d’octubre, més de 50 empreses han confiat en la OTEC de la Cecot per tirar endavant els seus projectes d’autoconsum fotovoltaic.
“És molt important que les empreses s’assessorin abans de prendre una decisió” comenta Josep Casas, director comercial de la Cecot i responsable del projecte, “per això, des de l’OTEC comptem amb un equip de professionals especialitzats que ofereix suport a les empreses que volen reduir la despesa elèctrica, millorar la seva eficiència o generar i consumir la seves pròpia energia, reduint la dependència dels mercats energètics amb projectes que avui en dia ofereixen seguretat normativa, alta rendibilitat en la inversió a més de control i estalvi de la despesa energètica a futur”.
És un fet que el context normatiu està canviant i serà encara més ràpid a partir d’aquest any amb l’aplicació de les noves lleis contra el canvi climàtic que arribaran d’Europa. La Unió Europea sempre s’ha postulat com a líder global, fitxant-se pel 2030 la reducció d’un 40% els gasos d’efecte hivernacle, que el 32% de les fonts d’energia siguin renovables i millorar un 32,5% l’eficiència energètica.
El Pla Nacional de l’Energia espanyol va encara més enllà en alguns aspectes de cara al 2030: tot i que rebaixa a un 21% la reducció d’emissions, vol que el 42% de les fonts d’energia siguin renovables, millorant així un 39,6% l’eficiència energètica.
Aquesta acció té vinculació directe amb els objectius de desenvolupament sostenible número 9, 12, 13 i 17 ja que va orientada a modernitzar la infraestructura i reconvertir les indústries perquè siguin sostenibles, utilitzant els recursos amb més eficàcia i promovent l’adopció de tecnologies i processos industrials nets i ambientalment racionals i aconseguint que tots els països prenguin mesures d’acord amb les seves respectives capacitats (9.4); aconseguir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals (12.2); millorar l’educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte de la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a ell, la reducció dels seus efectes i l’alerta preventiva (13.3); millorar la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible (17.14); millorar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible, complementada per aliances entre múltiples interessats que mobilitzin i intercanviïn coneixements, especialització, tecnologia i recursos financers, a fi de donar suport a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en tots els països, particularment els països en desenvolupament (17.16); fomentar i promoure la constitució d’aliances eficaces en les esferes pública, públic-privada i de la societat civil, aprofitant l’experiència i les estratègies d’obtenció de recursos de les aliances (17.17).
El Departament d’Empresa i Coneixement de Catalunya ha iniciat la tramitació de la Llei de la Transició Energètica de Catalunya mitjançant l’obertura del procés de consulta pública prèvia. Aquesta Llei preveu la transformació de l’Institut Català d’Energia (Icaen) en l’Agència Catalana d’Energia. El procés participatiu estarà obert fins al 31 de gener. Durant el mes de febrer es durà a terme l’anàlisi de les propostes realitzades i s’inclouran les que hagin estat acceptades en el text de la llei.
Aquesta llei de bases té l’objectiu de fixar els principis legislatius de la política energètica catalana necessària per a dur a terme la transició energètica de Catalunya, desenvolupant les bases aprovades en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, definint els eixos i les estratègies necessàries per a complir aquests objectius i també la Governança d’aquesta transició.
El departament ha publicat a la web tota la documentació, i l’ha remès a les prop de 140 entitats i agents socials que formen part de la Taula del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, als partits polítics i als membres del Consell Assessor de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Tots els ciutadans i les entitats que ho desitgin ja poden fer-hi les seves aportacions per tal de rebre el màxim nombre d’idees i propostes per començar a treballar en la redacció de l’avantprojecte de Llei. La norma ha d’establir els principis legislatius de la política energètica catalana a llarg termini, amb la voluntat d’assolir un model energètic totalment basat en les energies renovables l’any 2050.
Objectius de la Llei de transició energètica de Catalunya.
Fixar els principis legislatius de la política energètica catalana necessària per dur a terme la transició energètica de Catalunya, desenvolupant les bases aprovades en el PNTEC.
Transformar l’actual Institut Català d’Energia en l’Agència Catalana d’Energia, amb la finalitat que aquest organisme públic esdevingui el veritable instrument impulsor de la transició energètica de Catalunya.
Estratègies sobre les que s’articula aquesta consulta.
Apoderament del ciutadà com a agent productor, consumidor i gestor en el nou model energètic.
Democratització de l’energia: formació, informació i participació.
Defensa dels drets dels consumidors d’energia.
Transició justa i inclusiva.
Lluita contra la pobresa energètica i defensa del consumidor vulnerable.
Desenvolupament empresarial i creació de feina qualificada.
Electrificació de la demanda energètica.
Edificis de consum d’energia gairebé nul.
Estalvi i eficiència energètica i energies renovables a la indústria.
Mobilitat elèctrica i sostenible.
Estalvi, eficiència energètica i generació renovable al sector primari.
Generació elèctrica renovable a gran, mitjana i petita escala.
Implicació del territori en el desenvolupament de les energies renovables
Xarxes intel·ligents i digitalització de l’energia.
Simplificació de procediments administratius.
Paper exemplificador de les administracions públiques.
Cooperació amb l’Administració local.
Nous models innovadors de contractació, de finançament i de fiscalitat energètica.
Promoció de l’economia circular.
Orientació de la recerca, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit energètic cap a la transició energètica a un model d’energia neta.
A més de fer aportacions sobre aquestes estratègies la consulta també contempla que es facin aportacions sobre les finalitats i funcions de la nova Agència Catalana d’Energia com a instrument de governança de la transició energètica.
La Patronal Cecot farà arribar en els propers dies a tots els representants polítics del Congrés dels Diputats un decàleg amb propostes i reivindicacions per tal de millorar la competitivitat i estimular l’economia.
Entre d’altres, la Cecot proposa accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric:
Eliminar la limitació de la potència instal·lada en les instal·lacions d’energia renovables, que en aquests moments està delimitada pel requisit que la suma de les potències instal·lades de generació no podrà ser superior a la contractada per a la instal·lació de consum, la qual cosa és un contrasentit, ja que limita la capacitat per produir electricitat de fonts renovables.
Dissenyar una estratègia energètica orientada a la competitivitat de la indústria, seguint els models del centre i nord d’Europa. Modificar l’estructura del sector energètic, de manera que permeti oferir uns costos competitius a escala internacional a les nostres indústries.
Apostar per un mercat comú energètic europeu complint amb els objectius energètics establerts. Potenciar les interconnexions transfrontereres.
Garantir la transparència, competència i estabilitat del mercat energètic. Crear un marc regulador energètic estable i predictible, no subjecte a arbitrarietats, improvisacions o interessos conjunturals més o menys particulars i que generi seguretat jurídica a les decisions que prenguin les empreses en matèria energètica.
Promoure estratègies que permetin avançar en la producció energètica a la indústria, l’autoconsum i la creació de xarxes per poder oferir una xarxa que permeti fer realitat el paradigma del vehicle elèctric i la seva recàrrega.
El 2008 es va modificar el Reglament de línies i les xarxes de 25 i de 30 kV, classificades de segona categoria, van passar a pagar com les de tercera categoria. Aquesta modificació va suposar que un elevat percentatge d’empreses afectades per la discriminació elèctrica segueixin amb sobrecostos que fan minvar la seva capacitat competitiva. Igualment, aquesta mesura trenca, de manera evident, la unitat de mercat que tan insistentment reclamen el món econòmic i les forces polítiques al Congrés. Per evitar-ho i reequilibrar la balança és imprescindible modificar la normativa, de tal manera que les xarxes de 25 i 30 kV es traslladin al nivell de tensió 2 de la tarifa, en concret a la tarifa 6.2. (consulta www.plataformakv25.org).
L’assoliment dels objectius de descarbonització per al 2030 depèn en gran mesura de la capacitat de transformar el sector energètic, responsable del 75% de les emissions de CO2. Els dos eixos principals passen per l’electrificació de la demanda i les energies renovables. Considerem imprescindible la reforma fiscal de l’energia que tenen els diferents usos finals: electricitat, gas natural, gasoil i gasolines. Aquesta reforma permetria sensibilitzar els consumidors a l’hora de prendre les decisions de producció i de consum. Es tractaria d’una mesura neutra que garanteixi el flux d’ingressos actuals a partir d’una fiscalitat relacionada amb la difusió d’emissions de cada ús final d’energia. En aquest sentit, es proposa revisar el tipus impositiu de l’IVA que s’aplica al sector residencial (21%) per apropar-lo a la resta de països europeus (10%). També es proposa que l’impost especial d’hidrocarburs evolucioni cap a un concepte tipus “vinyeta”, que faci que la recaptació no depengui del tipus de combustible. També imprescindible revisar la distribució de costos fixes i variables de la factura energètica actual, de manera que el cost variable tingui un pes més important que faci que s’escurcin els terminis de recuperació de les inversions en eficiència.
Reformar la Llei del sector elèctric 24/2013, concretament les tarifes d’accés. Aquesta reforma és imprescindible si no volem restar competitivitat al consumidor d’energia. Els peatges d’accés representen 7.000 MEUR i, els càrrecs, 10.000 MEUR, i tots dos es carreguen a través de les tarifes d’accés. Per als càrrecs, conceptes no relacionats amb el subministrament, cal veure quines partides de política energètica caldria treure de la factura i portar-ho als Pressupostos generals de l’Estat i, d’altra banda, quines mesures de descarbonització, com les RECORE (Retribució específica de la producció renovable, cogeneració d’alta eficiència i residus), i part del dèficit de tarifa, han de repartir-se amb altres usos finals d’energia: gas natural, gasoil i gasolina. Per als peatges d’accés relacionats amb el subministrament, principalment xarxes, cal evolucionar des de l’actual peatge únic (zonal i horari) cap a un peatge flexible que internalitzi el cost real en l’ús de xarxes que indueix el consumidor. Només d’aquesta manera es poden afavorir unes regles de joc equitatives entre la generació d’energies renovables centralitzades i els recursos distribuïts que propiciïn la competència, la reducció del cost energètic al consumidor i la reducció, alhora, del cost del sistema.
Per últim, cal impulsar la diversificació energètica en el sector del transport associat al sector industrial per tal d’avançar en la descarbonització del procés logístic.
La cimera del clima realitzada a Madrid (COP25) que va cloure dissabte amb l’adopció d’un acord anomenat “Xile-Madrid Temps d’Actuar”, posa les bases perquè el 2020 els països presentin compromisos de reducció d’emissions més ambiciosos per respondre a l’emergència climàtica.
La presidenta de la Comissió Europea ha presentat l’Acord Verd. Aquest document és un gran pas d’Europa per a combatre el canvi climàtic. La presentació oficial ha estat el divendres 13 de desembre de 2019 en la Cimera del Clima COP25 de Madrid.
En el matí de l’11 de desembre de 2019, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, va presentar el primer esborrany de l’Acord Verd, conegut com a Green Deal. Aquest document traça les directrius per a complir objectius superiors als de l’Acord de París i s’ha presentat oficialment en la Cimera del Clima COP25 aquest divendres 13 de desembre a Madrid.
El govern de la Generalitat, acceptant una proposta parlamentària, ha decidit convocar una Cimera pel Canvi Climàtic, en la qual els agents socials han estat convidats a participar. La Generalitat ha elaborat un document que ha de servir perquè els diferents agents facin les seves aportacions i defineixin les línies i propostes d’actuació.
En el marc de la transició energètica la UE estableix objectius ambiciosos per 2030: reducció del 42% d’emissions, 27% de penetració d’energies renovables i 27% de millora en l’eficiència energètica.
La crisi climàtica apareix poc a poc a les agendes polítiques i socials d’arreu. A Catalunya, més de dues de cada tres tones de CO2 emeses provenen del sector energètic. Per tant, qualsevol objectiu de compliment de l’acord de París ha d’enfocar com a element fonamental l’energia. En aquest context Catalunya va ser una regió pionera a tot Europa en aprovar una Llei de Canvi Climàtic que ha estat desnaturalitzada en ser declarada inconstitucional.
Més enllà de que l’alerta climàtica ens pugui semblar llunyana en el temps o que només ens sembli un tema que es parla als mitjans de comunicació, el cert és que el Canvi Climàtic és una realitat que tindrà incidència en les pimes i on les pimes poden incidir per reduir les conseqüències.
La darrera conferència del Fòrum Cecot va analitzar la situació climàtica i, mitjançant dos ponents de reconegut prestigi como ho són Lorenzo Chelleri, assessor acadèmic de Canvi Climàtic de Re-City i Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàticels assistents van poder reflexionar al voltant de com les empreses poden adaptar-se i quines propostes poden adoptar per mitigar els efectes.
