10 tendencias en fotovoltaica

Las renovables, y muy especialmente la solar fotovoltaica, ganarán protagonismo como fuente principal de energía en los próximos 5-10 años. Pero a medida que su porcentaje crece en el mix energético, garantizar la seguridad, la fiabilidad y la rentabilidad de los activos de generación eléctrica constituirá la máxima prioridad.

Con el rápido desarrollo de tecnologías de la información y la comunicación (inteligencia artificial, la nube, Big Data, 5G), y teniendo en cuenta las últimas tendencias en tecnología electrónica ligada a la energía, Huawei, en colaboración con expertos en la materia, ha publicado 10 tendencias emergentes en fotovoltaica para 2025, que abarcan cuatro dimensiones: menor coste de la energía (LCOE), facilidad de uso de la red eléctrica, convergencia inteligente, y seguridad y fiabilidad.

Todas persiguen impulsar la industria hacia soluciones inteligentes y ecológicas, además de ofrecer una perspectiva acerca de la innovación y el crecimiento vertiginoso del sector de las nuevas energías.

Accede al artículo publicado en El Periódico de la Energía.

Comparteix!

Presentat el primer estudi sobre el rol de la dona en el sector energètic

L’Associació Espanyola de Dones de l’Energia (AEMENER) té com a objectiu impulsar la presència femenina en tots els àmbits de l’empresa, fomentar la seva promoció i desenvolupament professional, a través d’atreure talent femení i fomentar les vocacions en les àrees STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

Coincidint amb la celebració del 8 de març, dia internacional de la dona, l’associació ha presentat el primer «Observatori sobre el rol de la dona en l’empreses del sector energètic 2018» en el qual es destaca dos aspectes, un positiu i un altre negatiu.

«El positiu és que, encara que sembla que la dona no està prou representada en el sector, la realitat és que si el comparem amb fa 30 anys, la situació és molt diferent, hi ha una evolució lenta però positiva», ha assenyalat Mercedes Jul, responsable d’Estudis de AEMENER, durant la III Trobada Dona i Energia, «però el negatiu és que l’estudi evidencia que hi ha escassetat de la figura del dona conforme s’escala posicions de responsabilitat».

Accedeix a l’estudi realitzat per AEMENER

Comparteix!

Orden TED/171/2020, de 24 de febrero

Por la que se actualizan los parámetros retributivos de las instalaciones tipo aplicables a determinadas instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos, a efectos de su aplicación al periodo regulatorio que tiene su inicio el 1 de enero de 2020.

La Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico, establece el nuevo marco retributivo de la actividad de producción a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos. Este nuevo marco se ha plasmado, en primer lugar, en el Real Decreto 413/2014, de 6 de junio, por el que se regula la actividad de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos y, posteriormente, mediante la aprobación de la Orden IET/1045/2014, de 16 de junio, por la que se aprueban los parámetros retributivos de las instalaciones tipo aplicables a determinadas instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos.

Constituye el objeto de esta orden:

a) La actualización de los parámetros retributivos de las instalaciones tipo incluidas en el ámbito de aplicación de esta orden, para el periodo regulatorio comprendido entre 1 de enero de 2020 y 31 de diciembre de 2025, sin perjuicio de las actualizaciones previstas en el artículo 20 del Real Decreto 413/2014, de 6 de junio, por el que se regula la actividad de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos, y en el artículo 3 de la Orden IET/1345/2015, de 2 de julio, por la que se establece la metodología de actualización de la retribución a la operación de las instalaciones con régimen retributivo específico.

A tal efecto, se establecen los valores de la retribución a la inversión y, en su caso, los valores de la retribución a la operación para el semiperiodo regulatorio 2020-2022, a excepción de las instalaciones tipo cuyos costes de explotación dependen esencialmente del precio del combustible, para las que se establecen los valores de la retribución a la operación para el primer semestre de 2020.

b) Se establecen nuevas instalaciones tipo para la asignación de las instalaciones a las que no resulte de aplicación lo dispuesto en la disposición final tercera bis.1 por aplicación de lo dispuesto en la disposición final tercera bis.2 o en la disposición final tercera bis.3 de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico, así como para la asignación de instalaciones no incluidas en sectores considerados en riesgo de fuga de carbono.

c) Se establece, en caso de necesidad, el procedimiento de reasignación aplicable a las instalaciones a las que no resulte de aplicación lo dispuesto en la disposición final tercera bis.1 por aplicación de lo dispuesto en la disposición final tercera bis.2 o en la disposición final tercera bis.3 de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, así como el procedimiento de reasignación aplicable a las instalaciones para las que haya quedado acreditada su pertenencia a sectores o subsectores que no están en riesgo de fuga de carbono.

d) Se aprueba el precio de mercado estimado para cada año del semiperiodo regulatorio comprendido entre el 1 de enero de 2020 y el 31 de diciembre de 2022.

Accede al BOE.

Comparteix!

Sprint’ final del gobierno para ultimar el borrador de la Ley de Cambio Climático

Laura Ojea 28/02/20

El borrador del anteproyecto de la Ley de Cambio Climático que ha preparado el Ministerio para la Transición Ecológica aún le quedan hacer algunos cambios en el texto antes de presentarlo en el Parlamento. Para ello, en poco menos de un mes, la recién nombrada secretaria de Estado de Energía, Sara Aagesen, se ha enfrentado a unas semanas de vértigo, con una agenda completa a diario de encuentros para poder hablar con prácticamente todos los sectores implicados.

La ministra Teresa Ribera ya ha dicho en numerosas ocasiones que su objetivo es llevar el texto definitivo antes de que finalice el mes de marzo, aunque el proceso legislativo no permitirá, en el mejor de los casos, que se apruebe la Ley antes de que acabe el año en curso.

Accedeix a tota la notícia publicada en El Periódico de la Energía

Comparteix!

La Cecot i l’Ajuntament de Terrassa cooperaran per impulsar el Vallès Solar al territori

El plantejament d’un Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les empreses i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

El president de la Cecot, Antoni Abad, i el Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero, han signat avui un conveni marc de cooperació per impulsar el Vallès Solar a la ciutat.

El conveni té per objecte emmarcar i establir una línia de col·laboració publicoprivada entre l’Ajuntament i la Cecot per treballar conjuntament en el desenvolupament sostenible del sector empresarial, per la descarbonització de l’economia del municipi,  concebent el territori com una comunitat energètica i preparant l’entorn per afrontar un model de mobilitat més sostenible.

Segons Abad, “aquesta cooperació amb l’Ajuntament de Terrassa és important per impulsar amb èxit la transició energètica en les empreses del territori. Més enllà de promoure l’electrificació de l’economia, des de la Cecot pretenem fomentar l’estalvi energètic entre les empreses ja que el cost de l’electricitat és un factor clau per la seva competitivitat i en determinats sectors fins i tot pot resultar un element crític per la continuïtat de l’activitat productiva. Amb el Vallès Solar les empreses passaran de només ser consumidores a ser generadores i consumidores d’energia provinent de fonts renovables”.  

Carles Caballero, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia i Antoni Abad, president de la Cecot

Per al regidor  de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, a banda dels estalvis econòmics que actualment s’obtenen amb l’autoconsum d’energia solar fotovoltaica, tant a l’empresa com als habitatges que disposen d’aquestes instal·lacions, i de la voluntat de l’Equip de Govern a recolzar qualsevol iniciativa que impulsi l’activitat econòmica a la ciutat, la prioritat de l’Ajuntament és sobretot fer front a l’emergència climàtica i reduir les emissions de CO₂ associades al consum d’energia. La Revolució Verda que estem impulsant necessita un compromís molt ferm per l’eficiència energètica, les energies renovables i la mobilitat sostenible”.

Accedeix a la nota de premsa emesa per la Patronal Cecot.

Estàs pensant en un projecte d’autoconsum fotovoltaic per a la teva empresa, però no saps per on començar ni quina seria la inversió? Assessora’t!

Comparteix!

Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Castellgalí i la Cecot per al foment d’una economia energèticament sostenible

L’alcalde de l’Ajuntament de Castellgalí, Cristòfol Gimeno i el president de la Cecot, Antoni Abad, han signat un conveni de col·laboració consistent en establir una col·laboració público–privada entre ambdues entitats per tal d’impulsar i de vetllar per una economia sostenible energèticament.

Aquest acord permetrà que les dues parts implicades puguin treballar conjuntament per tal d’impulsar projectes de transició energètica a les pimes del territori. D’aquesta forma es contribuirà a millorar la competitivitat de les empreses, el desenvolupament sostenible d’aquest sector empresarial i, també, a la descarbonització de l’economia del municipi de Castellgalí.

Aquesta col·laboració promourà que les empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire de col·laboració que segueixin aquesta direcció així com en desenvolupar iniciatives i analitzar els resultats obtinguts dels projectes relacionats amb la transició energètica.

Paral·lelament es pretén fomentar, revisar i facilitar les llicències d’instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, i altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica a les empreses, així com la seva revisió.

Antoni Abad, president de la Cecot i Cristòfol Gimeno
alcalde de l’Ajuntament de Castellgalí

Estàs pensant en un projecte d’autoconsum fotovoltaic per a la teva empresa, però no saps per on començar ni quina seria la inversió? Assessora’t!

Comparteix!

L’autoconsum fotovoltaic a Espanya es duplica en 2019 fins als 459 MW instal·lats

La nova regulació permet el desplegament de l’autoconsum a Espanya

En 2019 es van instal·lar 459 MW de potència fotovoltaica per a autoconsum, la qual cosa duplica la potència instal·lada en 2018, 235 MW.

L’autoconsum ha demostrat la seva competitivitat especialment en el sector industrial i comercial, on cada vegada més empreses aposten per aquesta tecnologia per a reduir les seves despeses energètiques i augmentar la seva competitivitat.

L’eliminació de les barreres administratives en l’àmbit autonòmic i un redisseny de la tarifa elèctrica en línia amb els principis de transició ecològica, entre les qüestions pendents per al sector.

Comunicat de premsa publicat per UNEF (Unión Española Fotovoltaica)

Segons les dades registrades per la UNEF, en 2019 a Espanya es van instal·lar 459 MW de nova potència fotovoltaica en instal·lacions d’autoconsum, la qual cosa suposa duplicar la potència instal·lada en 2018, que va ser de 235 MW.

D’aquests 459 MW, estimem que un 10% es corresponen a instal·lacions d’autoconsum aïllades de la xarxa, i un 90% a projectes connectats a la xarxa elèctrica. Quant al repartiment per sectors, estimem que la majoria d’aquesta nova potència (entre un 50-60%) s’ha instal·lat en el sector industrial, un 30-40% en el sector comercial i un 10% en el sector residencial.

Aquestes xifres posen de manifest que cada vegada més ciutadans, empreses i representants de l’Administració Pública aposten per aquesta tecnologia per a reduir la seva despesa energètica i la petjada de carboni de la seva activitat, contribuint d’aquesta forma a la lluita contra el canvi climàtic.

Aquest notable desplegament de l’autoconsum ha estat impulsat pel nou marc normatiu liberalitzat, definit pel RD d’Autoconsum 244/2019 i l’RDL 15/2018, que, a més d’eliminar les barreres econòmiques i administratives, com l’anomenat “impost al sol”, ha introduït la possibilitat d’instal·lar autoconsum compartit en blocs de cases i el mecanisme de compensació simplificada, a través del qual els autoconsumidors poden rebre una compensació econòmica per als excedents d’energia que aboquen a la xarxa.

Una tarifa elèctrica en línia amb els principis de transició ecològica, entre les qüestions pendents per a impulsar l’autoconsum

Entre les principals qüestions pendents en àmbit d’autoconsum, cal destacar la definició d’un disseny de la tarifa elèctrica que acompanyi el procés de transició ecològica i que elimini les barreres existents a l’autoconsum, l’eficiència energètica i el vehicle elèctric.

Per a això, és necessari retornar el pes del component fix a la mitjana comunitària (23%). Actualment Espanya compta amb el terme fix més alt (40%) dels països del nostre entorn i solament mitjançant la reducció d’aquest a favor d’un augment del pes del terme variable els ciutadans podran veure reflectits en la seva factura els estalvis energètics – i econòmics – que suposen les mesures d’eficiència energètica. No hi ha dubte que la filosofia de pagar en funció del que es consumeix s’ha demostrat la més eficaç per a incentivar un ús racional de l’energia.

Altres temes rellevants són el desenvolupament de l’Estratègia Nacional d’Autoconsum i la fixació objectius específics per a aquesta tecnologia, així com l’agilitació de la tramitació administrativa en l’àmbit autonòmic, per exemple, a través de la substitució de la llicència d’obres per una comunicació prèvia, tal com s’ha fet a Catalunya i Balears.

Dades de potència instal·lada per a grans plantes fotovoltaiques

Segons les dades provisionals de Xarxa Elèctrica d’Espanya, en 2019 es van connectar 3.975 MW de nova potència fotovoltaica en grans plantes, la qual cosa suposa un rècord històric per al sector.

Aquest important creixement es deu principalment, d’una banda, a l’alt nivell de competitivitat que ha aconseguit la tecnologia fotovoltaica, que ha reduït els seus costos en un 95% en l’última dècada, i per un altre, a l’alt grau de compliment dels projectes fotovoltaics adjudicataris de les subhastes d’energies renovables celebrades en 2017. Segons REE, dels 4.000 MW adjudicats de fotovoltaica, en 2019 s’han arribat a connectar 3.728 MW aproximadament, un 93% del total.

Referent a això, una de les prioritats per al nostre sector és l’aprovació d’un RD d’Accés i Connexió que estableixi un procés d’ordenació de la concessió dels punts d’accés i connexió basat en el principi de transparència en la informació i en la prioritat a aquells projectes que puguin acreditar la seva maduresa, sense perjudicar els petits desenvolupadors.

Comparteix!

Una Gàl·lia elèctrica en ple Vallès per abaixar el preu de la llum

Article de Xavier Grau | Diari Ara – 02/02/2020

La Cecot lidera un projecte d’autoconsum als polígons industrials.

De moment s’han analitzat 60 projectes per instal·lar plaques fotovoltaiques
a les teulades de les empreses del Vallès. Però l’objectiu és arribar a una superfície d’un milió de metres quadrats, que equival a 100 camps de futbol, que ara no tenen cap ús i que en un futur podrien generar electricitat. Fomentar l’autoconsum compartit entre les empreses és un dels objectius que té la patronal Cecot, amb l’objectiu últim de rebaixar la factura de la llum de les empreses. Això els faria guanyar competitivitat, ja que l’electricitat és un dels principals costos en moltes fàbriques, segons explica el secretari general de la Cecot, David Garrofé. L’objectiu és encara més ambiciós. Els projectes actuals volen deixar-ho tot a punt per convertir aquestes empreses en prosumidores –productores i consumidores alhora– i aprofitar-se de l’autoconsum compartit.

El projecte ve de lluny, de fa 12 anys, però les retallades de les primes a les renovables, primer del govern de Rodríguez Zapatero i després del de Mariano Rajoy, el van paralitzar, fins que la ministra Teresa Ribera va capgirar la política energètica. Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat.

Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat. A més, si l’autoconsum és compartit, pot ser molt complementari per a les empreses. Per exemple, una nau logística té molta superfície de sostre, que pot generar molta més electricitat de la que consumeix. Però a la vora hi pot tenir una indústria electrointensiva que, per molta producció fotovoltaica que generi, mai cobrirà les seves necessitats. Si l’autoconsum és compartit, la indústria que consumeix més quilowatts pot comprar l’excedent de producció elèctrica de la nau logística, perquè té energia sobrant.

La idea, doncs, és crear comunitats energètiques, primer als polígons industrials però després ampliar el model a municipis sencers. Així, l’energia generada a les indústries en un dia festiu podria abastir habitatges i equipaments del municipi.

Continua llegint tot l’article al Diari Ara

@Imatge propietat del Diari Ara

Comparteix!

Los nuevos peajes eléctricos, al detalle

Javier Colón | El Periódico de la Energía 27/01/20

Al fin, después de varias propuestas y contrapropuestas, y tras la publicación de prácticamente todas las Circulares que la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) tenía encomendadas, el BOE del pasado 24 de enero de 2020 recoge la Circular 3/2020 por la que se establece la metodología para el cálculo de los peajes de transporte y distribución de electricidad.

El calado de la Circular es enorme, no sólo afecta a todos los agentes del sector, sino a todos los consumidores de energía eléctrica del territorio español, ya que establece cómo se reparte el coste de las redes entre éstos, manteniendo el criterio vigente de hacerlo en función de la potencia y de la energía que se consume. Un esquema idéntico al actual, pero a la vez muy diferente.

Como muestra de las considerables diferencias por fin los peajes se separan de los cargos. Los primeros están destinados a cubrir la retribución de las redes de transporte y distribución y los segundos vendrían a cubrir otros costes del sistema que dependen de la política energética, como el pago del déficit de tarifa y las primas a las renovables, y que estarían definidos por el gobierno en lugar de por la CNMC. Estos cargos todavía no están definidos y, ahora mismo, generan mucha incertidumbre, ya que podrían repartirse entre los consumidores según criterios diferentes a los empleados en la Circular de peajes.

Centrándonos en los peajes, el criterio para establecerlos es la asignación, a cada consumidor, de una categoría de peajes, establecidas fundamentalmente según el nivel de tensión de la red a la que se conectan y excepcionalmente según la potencia que contratan, manteniendo la separación de 30 kV en Alta Tensión que se conoce coloquialmente como el “Euskopeaje”.

Continua leyendo el artículo en El Periódico de la Energía

Comparteix!

Cecot retalla un 8% la factura elèctrica de les seves empreses

La patronal egarenca ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització.

Diari de Terrassa. Redacció. 23/01/2020. Imatge destacada propietat del Diari de Terrassa

El cost de l’energia és un factor clau per la competitivitat de les empreses i l’electricitat a Espanya continua sent de les més cares a Europa.

Aquesta realitat, que la patronal Cecot ha denunciat en més d’una ocasió davant els diferents executius del Govern central i davant la mateixa Comissió Europea, va ser motiu
de la posada en marxa d’un servei d’assessorament energètic que ajudés a les empreses associades a revisar i optimitzar el consum elèctric i ajudar-les a reduir la despesa
de la factura elèctrica.

“A causa dels constants canvis del mercat elèctric s’ha fet essencial per les empreses revisar periòdicament els contractes de subministrament amb les comercialitzadores”, afirma Carles Vidal, assessor energètic de la Cecot, “i aquest és un dels serveis que prestem: les revisions dels contractes permeten saber, entre d’altres, si les empreses tenen les condicions més avantatjoses per al seu volum de consum o si la tarifa contractada s’ajusta a les necessitats productives de l’empresa”.

En els darrers quatre anys, l’àrea d’assessorament energètic ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica. D’aquests, el 38% es corresponen a empreses amb activitat al sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial.

Continua llegint la notícia al Diari de Terrassa

Comparteix!