La Cecot lidera un projecte d’autoconsum als polígons industrials.
De moment s’han analitzat 60 projectes per instal·lar plaques fotovoltaiques a les teulades de les empreses del Vallès. Però l’objectiu és arribar a una superfície d’un milió de metres quadrats, que equival a 100 camps de futbol, que ara no tenen cap ús i que en un futur podrien generar electricitat. Fomentar l’autoconsum compartit entre les empreses és un dels objectius que té la patronal Cecot, amb l’objectiu últim de rebaixar la factura de la llum de les empreses. Això els faria guanyar competitivitat, ja que l’electricitat és un dels principals costos en moltes fàbriques, segons explica el secretari general de la Cecot, David Garrofé. L’objectiu és encara més ambiciós. Els projectes actuals volen deixar-ho tot a punt per convertir aquestes empreses en prosumidores –productores i consumidores alhora– i aprofitar-se de l’autoconsum compartit.
El projecte ve de lluny, de fa 12 anys, però les retallades de les primes a les renovables, primer del govern de Rodríguez Zapatero i després del de Mariano Rajoy, el van paralitzar, fins que la ministra Teresa Ribera va capgirar la política energètica. Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat.
Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat. A més, si l’autoconsum és compartit, pot ser molt complementari per a les empreses. Per exemple, una nau logística té molta superfície de sostre, que pot generar molta més electricitat de la que consumeix. Però a la vora hi pot tenir una indústria electrointensiva que, per molta producció fotovoltaica que generi, mai cobrirà les seves necessitats. Si l’autoconsum és compartit, la indústria que consumeix més quilowatts pot comprar l’excedent de producció elèctrica de la nau logística, perquè té energia sobrant.
La idea, doncs, és crear comunitats energètiques, primer als polígons industrials però després ampliar el model a municipis sencers. Així, l’energia generada a les indústries en un dia festiu podria abastir habitatges i equipaments del municipi.
Javier Colón | El Periódico de la Energía 27/01/20
Al fin, después de varias propuestas y contrapropuestas, y tras la publicación de prácticamente todas las Circulares que la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) tenía encomendadas, el BOE del pasado 24 de enero de 2020 recoge la Circular 3/2020 por la que se establece la metodología para el cálculo de los peajes de transporte y distribución de electricidad.
El calado de la Circular es enorme, no sólo afecta a todos los agentes del sector, sino a todos los consumidores de energía eléctrica del territorio español, ya que establece cómo se reparte el coste de las redes entre éstos, manteniendo el criterio vigente de hacerlo en función de la potencia y de la energía que se consume. Un esquema idéntico al actual, pero a la vez muy diferente.
Como muestra de las considerables diferencias por fin los peajes se separan de los cargos. Los primeros están destinados a cubrir la retribución de las redes de transporte y distribución y los segundos vendrían a cubrir otros costes del sistema que dependen de la política energética, como el pago del déficit de tarifa y las primas a las renovables, y que estarían definidos por el gobierno en lugar de por la CNMC. Estos cargos todavía no están definidos y, ahora mismo, generan mucha incertidumbre, ya que podrían repartirse entre los consumidores según criterios diferentes a los empleados en la Circular de peajes.
Centrándonos en los peajes, el criterio para establecerlos es la asignación, a cada consumidor, de una categoría de peajes, establecidas fundamentalmente según el nivel de tensión de la red a la que se conectan y excepcionalmente según la potencia que contratan, manteniendo la separación de 30 kV en Alta Tensión que se conoce coloquialmente como el “Euskopeaje”.
La patronal egarenca ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització.
Diari de Terrassa. Redacció. 23/01/2020. Imatge destacada propietat del Diari de Terrassa
El cost de l’energia és un factor clau per la competitivitat de les empreses i l’electricitat a Espanya continua sent de les més cares a Europa.
Aquesta realitat, que la patronal Cecot ha denunciat en més d’una ocasió davant els diferents executius del Govern central i davant la mateixa Comissió Europea, va ser motiu de la posada en marxa d’un servei d’assessorament energètic que ajudés a les empreses associades a revisar i optimitzar el consum elèctric i ajudar-les a reduir la despesa de la factura elèctrica.
“A causa dels constants canvis del mercat elèctric s’ha fet essencial per les empreses revisar periòdicament els contractes de subministrament amb les comercialitzadores”, afirma Carles Vidal, assessor energètic de la Cecot, “i aquest és un dels serveis que prestem: les revisions dels contractes permeten saber, entre d’altres, si les empreses tenen les condicions més avantatjoses per al seu volum de consum o si la tarifa contractada s’ajusta a les necessitats productives de l’empresa”.
En els darrers quatre anys, l’àrea d’assessorament energètic ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica. D’aquests, el 38% es corresponen a empreses amb activitat al sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial.
L’objecte de la present circular és l’establiment de la metodologia per al càlcul anual dels preus dels peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució d’electricitat.
Els consumidors de baixa tensió tindran un sol peatge amb tres períodes de consum: punta, pla i vall. Aquesta és una de les principals novetats de la nova metodologia per al càlcul dels peatges de transport i distribució d’electricitat, aprovada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Amb la publicació de la Circular 3/2020, de 15 de gener, en el Boletín Oficial del Estado (BOE) conclou la seva tramitació.
En concret, el document estableix la metodologia per a determinar el càlcul anual dels peatges de transport i distribució d’electricitat dels consumidors; els autoconsumidors per l’energia demandada de la xarxa i per l’energia autoconsumida en el cas d’instal·lacions pròximes; les instal·lacions de generació pels seus consums propis, i els intercanvis d’energia elèctrica que es realitzin amb destinació en països no membres de la Unió Europea.
L’eina d’optimització de la potència contractada de les tarifes d’energia elèctrica en tres períodes, és un full de càlcul que resol quina és la millor opció de potència a contractar (mínim terme de potència a pagar) per a les tarifes de tres períodes.
L’eina calcula el terme de potència sobre la base de les dades de les factures dels darrers dotze mesos fent la prova de totes les possibles potències contractades.
Des del Servei d’optimització elèctrica de la Cecot, posem a la teva disposició un assessor especialitzat, que analitza gratuïtament el perfil de consum de la teva empresa per oferir-te una proposta d’estalvi en el subministrament, assessorant-te en la gestió.
Demana hora d’assessorament amb el Carles Vidal, assessor en optimització elèctrica de la Cecot.
El servei d’assessorament energètic de la Cecot ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica en els últims quatre anys, en els que ha aconseguit prop d’un 8% d’estalvi mitjà anual en la factura d’electricitat de les empreses assessorades.
D’aquests estudis, el 38% corresponen a empreses amb activitat al sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial. L’estalvi depèn de diferents variables per a cada empresa com ara el tipus d’activitat que realitza, el volum de consum elèctric o la tarifa.
En els darrers quatre anys, el servei d’assessorament energètic de la Cecot ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica, aconseguint prop d’un 8% d’estalvi mitjà anual en la factura d’electricitat de les empreses assessorades.
Casas: “amb la posada en marxa de l’Oficina per a la Transició Energètica pretenem anar una passa més enllà i potenciar l’eficiència energètica, les energies renovables i l’autoconsum elèctric entre les empreses del territori”.
El cost de l’energia és un factor clau per la competitivitat de les empreses i l’electricitat a Espanya continua sent de les més cares a Europa. Aquesta realitat, que la patronal Cecot ha denunciat en més d’una ocasió davant els diferents executius del Govern central i davant la mateixa Comissió Europea, va ser motiu de la posada en marxa d’un servei d’assessorament energètic que ajudés a les empreses associades a revisar i optimitzar el consum elèctric i ajudar-les a reduir la despesa de la factura elèctrica.
“A causa dels constants canvis del mercat elèctric s’ha fet essencial per les empreses revisar periòdicament els contractes de subministrament amb les comercialitzadores”, afirma Carles Vidal, assessor energètic de la Cecot, “i aquest és un dels serveis que prestem a l’àrea, les revisions dels contractes permeten saber, entre d’altres, si les empreses tenen les condicions més avantatjoses per al seu volum de consum o si la tarifa contractada s’ajusta a les necessitats productives de l’empresa”.
En els darrers quatre anys, l’àrea d’assessorament energètic ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica. D’aquests, el 38% es corresponen a empreses amb activitat al sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial. L’estalvi depèn de diferents variables per a cada empresa com ara el tipus d’activitat que realitza, el volum de consum elèctric o la tarifa, tanmateix l’àrea d’assessorament sí ha contribuït a un 7,7% d’estalvi mitjà anual en la factura d’electricitat de les empreses assessorades.
L’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, una passa més cap a l’eficiència energètica empresarial i el compromís Cecot per fer front a la situació d’emergència climàtica.
Atenent a la creixent importància i complexitat de l’àmbit energètic en el sector empresarial i amb l’objectiu d’ajudar a les empreses a fer front als reptes del canvi climàtic, l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot – OTEC, presta a les empreses tot l’acompanyament necessari per tirar endavant els seus projectes de transformació energètica, assessorant, cercant proveïdors especialitzats o informant dels tràmits administratius i bonificacions, així com en la cerca de finançament entre les diferents entitats amb qui la Cecot té acords. Des de la seva creació, el passat més d’octubre, més de 50 empreses han confiat en la OTEC de la Cecot per tirar endavant els seus projectes d’autoconsum fotovoltaic.
“És molt important que les empreses s’assessorin abans de prendre una decisió” comenta Josep Casas, director comercial de la Cecot i responsable del projecte, “per això, des de l’OTEC comptem amb un equip de professionals especialitzats que ofereix suport a les empreses que volen reduir la despesa elèctrica, millorar la seva eficiència o generar i consumir la seves pròpia energia, reduint la dependència dels mercats energètics amb projectes que avui en dia ofereixen seguretat normativa, alta rendibilitat en la inversió a més de control i estalvi de la despesa energètica a futur”.
És un fet que el context normatiu està canviant i serà encara més ràpid a partir d’aquest any amb l’aplicació de les noves lleis contra el canvi climàtic que arribaran d’Europa. La Unió Europea sempre s’ha postulat com a líder global, fitxant-se pel 2030 la reducció d’un 40% els gasos d’efecte hivernacle, que el 32% de les fonts d’energia siguin renovables i millorar un 32,5% l’eficiència energètica.
El Pla Nacional de l’Energia espanyol va encara més enllà en alguns aspectes de cara al 2030: tot i que rebaixa a un 21% la reducció d’emissions, vol que el 42% de les fonts d’energia siguin renovables, millorant així un 39,6% l’eficiència energètica.
Aquesta acció té vinculació directe amb els objectius de desenvolupament sostenible número 9, 12, 13 i 17 ja que va orientada a modernitzar la infraestructura i reconvertir les indústries perquè siguin sostenibles, utilitzant els recursos amb més eficàcia i promovent l’adopció de tecnologies i processos industrials nets i ambientalment racionals i aconseguint que tots els països prenguin mesures d’acord amb les seves respectives capacitats (9.4); aconseguir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals (12.2); millorar l’educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte de la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a ell, la reducció dels seus efectes i l’alerta preventiva (13.3); millorar la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible (17.14); millorar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible, complementada per aliances entre múltiples interessats que mobilitzin i intercanviïn coneixements, especialització, tecnologia i recursos financers, a fi de donar suport a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en tots els països, particularment els països en desenvolupament (17.16); fomentar i promoure la constitució d’aliances eficaces en les esferes pública, públic-privada i de la societat civil, aprofitant l’experiència i les estratègies d’obtenció de recursos de les aliances (17.17).
En el Consell de Ministres celebrat el dimarts 21 de gener, el Govern ha declarat l’emergència climàtica a Espanya.
La ministra
Teresa Ribera ha anunciat que aquesta declaració anirà acompanyada de 30
mesures urgents i que en els pròxims cent dies executaran les 5 prioritàries
que són:
Llei de canvi climàtic i transició energètica.
Neutralitat climàtica a 2050.
II Pla Nacional d’adaptació al canvi climàtic.
Assemblea Ciutadana del canvi climàtic.
Transformació industrial i del sector serveis: garantir que la transició sigui justa i generi ocupacions verdes i de qualitat.
Us adjuntem els següents documents que creiem que poden ser del vostre interès:
Nota de CEOE Assemblea Ciutadana del canvi climàtic, sobre el funcionament de les assemblees ciutadanes per a l’anàlisi d’objectius, polítiques i mesures de canvi climàtic que estan funcionant ja al Regne Unit i a França.
També, us informem que el departament d’Empresa i Coneixement, ha posat a consulta pública el primer esborrany de la nova Llei de Transició Energètica de Catalunya, que identifica 6 eixos estratègics i 20 estratègies per arribar a la descarbonització de l’economia i societat pel 2050. Al següent enllaç trobareu tota la informació, la fase de consultes finalitza el proper dia 31 de gener.
España es uno de los países de Europa con mayor cantidad de horas de sol. Este factor, unido a los compromisos europeos de instalación de energías renovables, así como la conveniencia estratégica de disminuir la gran dependencia energética exterior y aumentar la autonomía energética ha hecho que la producción de energía solar sea particularmente atractiva en España.
El nacimiento de la energía fotovoltaica en el sistema eléctrico español se remonta a 1984. Fue en ese año que Iberdrola instaló en San Agustín de Guadalix la primera central fotovoltaica conectada a la red. Esta conexión, de 100 kWp, fue la única con la que contó la península durante casi 10 años. En 1993 se unieron cuatro sistemas, cada uno de 2,7 kWp, instalados por ATERSA en unas viviendas particulares de Pozuelo de Alarcón. Estas instalaciones dieron paso a una serie de proyectos que cumplían más bien un papel demostrativo: 42 kWp en una escuela en Menorca, 13,5 kWp en el Instituto de Energía Solar de la Universidad Politécnica de Madrid, 53 kWp en la Biblioteca de Mataró, incluso una central de 1 MW en Toledo, que a fecha de su inauguración, el 7 de junio de 1994, era la mayor central solar fotovoltaica de Europa. A finales de 1995, la potencia total sumaba unos 1,6 MW, sin embargo, esta tecnología permanecía en el ámbito de la investigación, sin que se regulase en el contexto general del sistema eléctrico.
Con la publicación del RD 2818/1998 se establecieron…Continua leyendo el artículo en El Periódico de la Energía, escrito por Aleasoft Energy Forecasting el 16 de enero de 2020
El Departament d’Empresa i Coneixement de Catalunya ha iniciat la tramitació de la Llei de la Transició Energètica de Catalunya mitjançant l’obertura del procés de consulta pública prèvia. Aquesta Llei preveu la transformació de l’Institut Català d’Energia (Icaen) en l’Agència Catalana d’Energia. El procés participatiu estarà obert fins al 31 de gener. Durant el mes de febrer es durà a terme l’anàlisi de les propostes realitzades i s’inclouran les que hagin estat acceptades en el text de la llei.
Aquesta llei de bases té l’objectiu de fixar els principis legislatius de la política energètica catalana necessària per a dur a terme la transició energètica de Catalunya, desenvolupant les bases aprovades en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, definint els eixos i les estratègies necessàries per a complir aquests objectius i també la Governança d’aquesta transició.
El departament ha publicat a la web tota la documentació, i l’ha remès a les prop de 140 entitats i agents socials que formen part de la Taula del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, als partits polítics i als membres del Consell Assessor de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Tots els ciutadans i les entitats que ho desitgin ja poden fer-hi les seves aportacions per tal de rebre el màxim nombre d’idees i propostes per començar a treballar en la redacció de l’avantprojecte de Llei. La norma ha d’establir els principis legislatius de la política energètica catalana a llarg termini, amb la voluntat d’assolir un model energètic totalment basat en les energies renovables l’any 2050.
Objectius de la Llei de transició energètica de Catalunya.
Fixar els principis legislatius de la política energètica catalana necessària per dur a terme la transició energètica de Catalunya, desenvolupant les bases aprovades en el PNTEC.
Transformar l’actual Institut Català d’Energia en l’Agència Catalana d’Energia, amb la finalitat que aquest organisme públic esdevingui el veritable instrument impulsor de la transició energètica de Catalunya.
Estratègies sobre les que s’articula aquesta consulta.
Apoderament del ciutadà com a agent productor, consumidor i gestor en el nou model energètic.
Democratització de l’energia: formació, informació i participació.
Defensa dels drets dels consumidors d’energia.
Transició justa i inclusiva.
Lluita contra la pobresa energètica i defensa del consumidor vulnerable.
Desenvolupament empresarial i creació de feina qualificada.
Electrificació de la demanda energètica.
Edificis de consum d’energia gairebé nul.
Estalvi i eficiència energètica i energies renovables a la indústria.
Mobilitat elèctrica i sostenible.
Estalvi, eficiència energètica i generació renovable al sector primari.
Generació elèctrica renovable a gran, mitjana i petita escala.
Implicació del territori en el desenvolupament de les energies renovables
Xarxes intel·ligents i digitalització de l’energia.
Simplificació de procediments administratius.
Paper exemplificador de les administracions públiques.
Cooperació amb l’Administració local.
Nous models innovadors de contractació, de finançament i de fiscalitat energètica.
Promoció de l’economia circular.
Orientació de la recerca, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit energètic cap a la transició energètica a un model d’energia neta.
A més de fer aportacions sobre aquestes estratègies la consulta també contempla que es facin aportacions sobre les finalitats i funcions de la nova Agència Catalana d’Energia com a instrument de governança de la transició energètica.
