Ajuts a projectes d’electrificació de flotes de vehicles lleugers PROGRAMA MOVES FLOTES
Continue reading “Programa Moves Flotes | Nous ajuts”
Etiqueta: electrificació
El sector industrial català manifesta el risc de desindustrialització i desinversió per la paràlisi en la transició energètica a Catalunya
- La baixa generació renovable impacta directament en el preu de l’energia i llastra la competitivitat de les empreses catalanes.
- Sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic o l’automoció, necessitaran fonts d’energia renovable en el futur immediat.
L’empresariat del sector industrial català mostra la seva preocupació davant la nul·la implantació d’energies renovables a Catalunya en una jornada organitzada per la Cecot i OBERCat (l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya) per abordar l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial.
Davant la futura proposta de modificació del Decret Llei 16/2019 d’implantació d’energies renovables, Cecot i OBERCat han organitzat la jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’ a la seu de la Cecot a Terrassa. Durant la celebració de l’acte, l’empresariat català ha deixat palès que “la indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat de Catalunya impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català”.
Després d’una benvinguda a càrrec d’Antoni Abad, president de la Cecot, Víctor Cusí, representant d’Obercat i Lluïsa Melgares, regidora de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, l’acte ha iniciat un diàleg entre Joan Vila, president de la Comissió d’Energia a PIMEC, i Joan Mora Bosch, CEO fundador de Kriter Software, ha comptat amb la representació de les principals empreses del sector, sindicats, la Generalitat de Catalunya i entitats socials en les dues taules rodones que han reflexionat sobre les necessitats de consum i els riscos i oportunitats del teixit productiu català.
El sector industrial català ha manifestat dues conseqüències inevitables davant la paràlisi energètica: la desindustrialització de l’economia catalana en sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic, la metal·lúrgia o l’automoció, i la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors com són els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. Factors com “el preu i la competitivitat, així com la quantitat d’energia provinents de fonts renovables seran decisius pel benestar econòmic i social de Catalunya en els propers anys”.
El model energètic i les necessitats de consum
L’acte s’ha organitzat a través de dues taules rodones. Una primera, moderada pel periodista Antonio Cerrillo, per abordar el model de transició energètica i que ha comptat amb la participació de Marta Morera, directora de l’ICAEN, Manel Romero, delegat d’UNEFCAT, Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l’Energia, Montserrat Coberó, de la Xarxa d’Entitats Catalanes, Pep Puig, vicepresident d’EUROSOLAR, i Robert Navarro, CEO de RWE a Espanya.
Tots els ponents han coincidit en la necessitat d’apostar, com més aviat millor, per les energies renovables. Marta Morera ha destacat que “Catalunya ha de marcar quin model de renovables volem. Per aconseguir el 100% de producció amb renovables no n’hi prou amb les teulades, ja que només cobreixen el 30%. Necessitem instal·lacions més grans”. El delegat d’UNEFCAT, Manel Romero, ha recalcat que “El repte és majúscul, només amb l’autoconsum no farem la transició energètica. Publicar un nou Decret que posi més barreres implica allargar el fantasma de la moratòria”. Montserrat Coberó ha manifestat que “Si som capaços d’incentivar la innovació i la eficiència de proximitat podríem impulsar un nou teixit empresarial dedicat al manteniment i funcionament dels projectes de petita i mitjana escala”.
Pep Puig, impulsor del projecte Viure de l’Aire de Barcelona, ha volgut trencar amb el mite sobre el perill d’instal·lar parcs eòlics en espais naturals: “S’ha d’estudiar cada projecte cas a cas. O és que a Barcelona no tenim espais òptims com és el cas del Tibidabo?”. En contra de la desinformació sobre les renovables, Robert Navarro ha recordat que “és impossible voler tenir una generació 100% renovable sense abordar el territori”. Amb una mirada positiva, Joaquim Daura ha conclòs que les renovables són l’únic camí per assegurar la continuïtat del servei: “Ens hem de descarbonitzar cap al 2050. No ens podem adormir”.
El futur del teixit productiu català
La segona taula rodona, moderada pel periodista Xavier Grau, ha posat el centre de debat en les amenaces i oportunitats del teixit productiu català, amb Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de Cecot, Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO, Emilio Palomares, director de l’Institut Català d’Investigació Química, i Carles Riba, membre del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible.
Lluís Juncà i Cristina Torre han coincidit en la rellevància de no deixar ningú enrere. “Es requereix un canvi en la formació de talent perquè la gent treballadora pugui adaptar-se als canvis laborals que vindran”, ha dit el Director General d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya. Alhora, la Secretaria d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO ha manifestat que “els treballadors i treballadores han de ser una part essencial en la transformació energètica per tal d’evitar un conflicte social”.
Carles Riba i Josep Cases han posat l’accent en el futur empresarial. “Moltes empreses del nostre país tenen la possibilitat d’acabar descarrilant si no s’adapten al canvi”, ha dit Riba. Mentre que Cases afegia: “Les empreses, a curt termini, han d’assumir reptes fàcils com treballar en l’estalvi i l’eficiència o apostar per l’autoconsum fotovoltaic”.
Finalment, Emilio Palomares ha llançat una metàfora que engloba els resultats de l’acte: “Nosaltres cuidem la salut del planeta perquè aquest està malalt. I és precisament aquest missatge el que s’ha de fer mediàtic”.
Sobre l’OBERCat
L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya és una iniciativa de divulgació i coneixement impulsada per les principals organitzacions catalanes que treballen en l’àmbit de les energies renovables i la gestió energètica eficient.
Està format per APPA Renovables, Associació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica (APUEE), Cecot, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Clúster de l’Energia eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Eoliccat, Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), Pimec i UNEFCAT.
Informació elaborada pel departament de Comunicació de la Cecot.
NOTÍCIES RELACIONADES
Preocupació empresarial per la “paràlisi” de la Generalitat amb les energies renovables | Via Empresa
Jornada “Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya”
Dimecres, 6 d’octubre a partir de les 9.30 h
Ningú avui qüestiona que estem en emergència climàtica i que cal minimitzar el seu impacte. La descarbonització és un complex repte social, tècnic i econòmic, fins al punt que moltes veus destacades assenyalen que és el més important en la història de la humanitat.
Una de les claus és la urgent substitució dels combustibles fòssils per fonts d’energia renovables, amb la dificultat que suposa per a molts processos industrials basats en el carboni i que són essencials en el benestar de la nostra societat.
Serà possible fer aquesta transformació a Catalunya amb la urgència que la crisi climàtica requereix? És possible fer la transició sense afectar el benestar de la ciutadania? Quins són els sectors productius més amenaçats i quins els més beneficiats? Es generarà o es destruirà ocupació?
Actualment, el debat sobre la transició energètica es focalitza en les implicacions territorials de la implantació de renovables. L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OberCat) i Cecot considerem imprescindible introduir a l’opinió pública el debat de l’impacte dels diversos models proposats en el teixit productiu, l’ocupació i l’economia i, en definitiva, en el benestar de la societat catalana.
Organitza:
